Homo superbus

Sí, som uns éssers tan arrogants que ens hem autoanomenat “Homo sapiens” (un nom que de passada descarta el 50% de membres de l’espècie que són “femina”). Ens hem proclamant el cim de l’evolució, hem inventat uns déus que suposadament ens feren a la seva imatge i semblança perquè ens avergonyeix reconèixer que som uns simples micos amb un cervell més gran i desenvolupat. I finalment, tenim tal poder que hem provocat la sisena -i més accelerada- gran extinció d’espècies i tenim la capacitat de transformar a la nostra voluntat la superfície del planeta. Ens hem arribat a creure intocables, omnipotents, els mascles alfa planetaris!

Els senyals que ens envia el planeta agonitzant, són ja molt evidents des de fa dècades, però clar, els “Homo sapiens” ja ens creiem tan per sobre de la realitat que confoníem ciència amb ciència-ficció, i ens veiem com els personatges de tantes películes i novel·les colonitzant altres planetes, fins i tot galàxies llunyanes. Per què ens havíem de preocupar de la Terra i la resta d’espècies que l’habiten?

Però la realitat és que la cosa se’ns ha escapat de les mans, que al sistema solar no sembla haver-hi cap planeta especialment acollidor, i fora d’ell el destí més proper és un tal planeta “Pròxima B”, a uns 40,000,000,000,000 km, una passejada que de poder-se fer, amb la tecnologia actual es tardaria uns 75.000 anys. Això només anar-hi, que colonitzar-lo seria una altra història!

Així que, amb la cua enmig de les cames, no ens queda més remei que girar els ulls al nostre planeta i, ai, vet aquí que arriba un simple virus a recordar-nos que qui mana són ells, els virus, no els humans, que seguim essent uns animals vertebrats fermats per les mateixes lleis i necessitats biològiques que la resta d’éssers vius. Els virus ja eren presents a la Terra molt, però molt abans, que quelcom semblant als humans poblàs el planeta, i són de llarg els organismes biològics més abundants. Hi ha estimacions que parlen de 10 quintilions de microbis virals, i encara que es discuteixi si són o no éssers vius perquè necessiten infectar d’altres organismes per prosperar, són una de les bases de la vida (i de la mort).

Un estudi d’investigació publicat l’any 2016 va descobrir 85.000 nous virus, una xifra que multiplicava per 16 el nombre de seqüències virals que es coneixien, i el 99% dels descobriments no tenien res a veure amb el que ja es coneixia. Ens trobam, per tant, davant el que alguns anomenen la matèria obscura de la biologia. La Covid-19 és un d’entre els molts que vendran.

Tot això arriba en un moment en el qual, tot i que la ciència i la tecnologia assoleixen grans avanços en totes les disciplines, l’ús pervers de les xarxes d’informació i les tecnologies d’entreteniment i el menyspreu als coneixements humanistes, estan minvant alarmantment la capacitat de reflexió i profundització de la majoria de les persones, fins al punt que molts estudis coincideixen a dir que està davallant el coeficient intel·lectual mitjà dels humans.

Així que, és l’hora de baixar-nos els fums, acceptar que tenim dependència de les lleis de la natura i la salut del planeta, i que els virus, sense necessitat d’enraonar, seguiran presents a la Terra mentres hi quedi un sol organisme per infectar.