LA VICTÒRIA MÉS IMPORTANT!

Aquesta temporada 2020/21 el Club Bàsquet Santa Maria (poden posar aquí el nom de moltes altres entitats esportives de formació) ha aconseguit segurament la victòria més important de la seva història… i com totes les victòries transcendents, la més difícil, exigent i treballada, i aconseguida amb el valor fonamental que s’intenta transmetre a un esport com el nostre: la força de l’equip, l’assumpció d’uns rols dins un col·lectiu orientats a l’assoliment d’un objectiu comú: fer del nostre club un espai segur.

Això ha estat el Club Bàsquet Santa Maria, un equip unit al voltant d’un objectiu clar: fer tot el que estàs en les nostres mans per no deixar els nostres nins i nines sense els beneficis de la pràctica esportiva amb els seus equips, conscients dels riscos que s’assumien, però convençuts que els beneficis per la salut física, mental i de socialització superaven amb escreixos aquests riscos.

Des de la junta directiva es va llençar alt i clar el missatge que es faria el 100% del que es pogués fer, sempre seguint les pautes marcades per les autoritats sanitàries: amb limitacions, amb protocols més o menys complicats, amb mascaretes, amb limitacions d’aforament, amb entrenaments sense contacte, amb desinfeccions constants, amb grups bombolla… com fos necessari. I les entrenadores i els entrenadors ho executaren, amb una vocació i un esperit de resiliència admirable, mantenint viva una flama que fàcilment es podia extingir ofegada pel desànim i la desmotivació per la manca d’estímuls competitius.

No tothom ho va entendre, es va criticar a xarxes socials que seguíssim en marxa quan altres entitats esportives del poble estaven aturades i tanmateix no hi havia competició. El bàsquet era considerat un dels esports de més risc pel seu alt nivell de contacte, equiparat amb esports com la boxa o les arts marcials i per damunt del futbol, i amb l’afegit de ser un esport que es disputa en espais tancats. Potser seria interessant que qui va vessar les crítiques hi tornàs a reflexionar donant-li la volta al calcetí.

La confiança de les famílies, que majoritàriament decidiren dur els seus nins i nines als entrenaments, i la línia d’actuació de la Federació de Bàsquet de les Illes Balears ens reafirmaren i, afortunadament, el pas del temps ens va donar la raó. Varen anar transcorrent els mesos i férem del Club Bàsquet Santa Maria un espai segur. Després de centenars d’entrenaments i la disputa de totes les competicions, ja ho podem dir: contagis zero!

Contagis que, òbviament, es podrien haver donat, perquè el risc zero no existeix, les errades són inevitables i sempre hi ha coses que s’escapen al control, més quan l’espai on treballes és compartit i no disposa d’una vigilància.

Hem de donar aquí les gràcies a l’Ajuntament de Santa Maria del Camí qui no va posar mai cap impediment més enllà del que dictaven les autoritats sanitàries i ens ha estat facilitant els productes necessaris per a les desinfeccions.

La feina ha estat molta, obscura, complicada: desinfeccions, protocols amb data de caducitat de 15 dies, llistats, familiars prenent temperatures i fent neteges… dia rere dia, partit rere partit.

Com a cap visible de l’entitat vaig assumir personalment el càrrec de responsable Covid del club. Atesa la responsabilitat que representava i les conseqüències personals que podia comportar una patinada en els protocols vaig considerar que delegar-ho en una altra persona hauria estat un exercici de mal lideratge. He arribat a final de temporada esgotat, amb l’energia mental justeta per acabar la temporada i sense disposar d’una pausa de desconnexió per afrontar una nova temporada que a nivell intern ja ha començat.

Insisteixo, el nostre no és un cas únic, són molts els clubs de formació que han viscut la mateixa o molt semblants experiències, de bàsquet i de molts altres esports.

Tot s’ha fet des de la més absoluta invisibilitat, sense que ni un sol mitjà de comunicació -ni privat ni públic- sembli haver detectat que la pandèmia ha posat el focus en els valors primigenis de l’esport: salut i benestar físic i emocional, socialització positiva i -en el cas dels esports d’equip- reforçament de valors col·lectiu que semblaven perduts en una societat cada cop més individualista i meritocràtica.

Fa uns dies Josep Pedrerol ho va escenificar a la perfecció. En un d’aquests editorials que signa al seu programa El Chiringuito de La Sexta va concloure que “el futbol (es refereix al futbol professional) ha dejado de ser prioritario, esta es la realidad”, però seguidament el seu programa li va dedicar gairebé la totalitat del seu temps, amb uns segons adicionals d’imatges impactants o anecdòtiques tretes de les xarxes socials.