Necessitam culpables!

Aquest escrit és en realitat una carta publicada ja a Diario de Mallorca a finals d'estiu, després de la primera onada de la Covid-19. Segurament si la redactàs avui hi canviaria algunes cosetes, però l'essència del tema crec que és igual d'actual.


https://www.diariodemallorca.es/opinion/2020/08/27/necessitam-culpables-9018464.html



La culpa és dels joves que organitzen botellots i festes, mentre seim a la taula amb la nostra quinzena d’amics amb les mascaretes llevades, els mòbils damunt les taules i sense una correcta desinfecció de mans.


“Quin desastre, mira com està la platja, ple-na a vessar i sense que ningú respecti les nor-mes de distanciament”, mentre cercam un lloc per estirar les nostres tovalloles en lloc de partir cap a un altre lloc.


Exemples com aquests en trobarem a de-senes, diàriament i –reconeguem-ho– prota-gonitzades per nosaltres mateixos. I recone-guem-ho també, ho feim conscientment, ja no són vàlids els arguments del desconeixe-ment i la desinformació que hi havia als inicis de la pandèmia. Clar que circulen mentides, informacions malintencionades, vertaderes barbaritats… però ara ja tots sabem que hi ha un virus que es contagia amb molta facilitat i que hi ha unes mesures bàsiques (les masca-retes) que, amb més o menys èxit, ajuden a reduir el ritme dels contagis. Cosa ben dife-rent és que facem una lectura esbiaixada de les informacions i ens quedem només amb allò que més ens convé.


No crec que hi hagi ningú, ni tan sols el ciutadà més exemplar, que en qualque mo-ment no s’hagi relaxat, no s’hagi reunit amb més gent del compte, no s’hagi acostat mas-sa a algú sense portar la mascareta, no hagi tocat coses al súper sense les mans perfecta-ment desinfectades, no hagi portat una mas-careta mal posada… ningú està lliure de cul-pa, i segurament és del tot impossible que hi estigui. Feim una classificació interessada i subjectiva d’incompliments que poden ser freqüents o ocasionals i que classificam des dels molt greus (els dels altres) fins als justi-ficats (els nostres).

Deixem de cercar culpables constant-ment, com malauradament han fet i seguei-xen fent els governs dels diferents països, els representants dels partits polítics i, no cal dir-ho, els ciutadans al carrer i a les xarxes socials, i posem el nostre granet d’arena en trobar-hi solucions o, almanco, fer la situa-ció més suportable.


Sí, tot és més senzill si li posam ulls i boca a un culpable a qui poder tirar darts men-tres ens alliberam de tota responsabilitat i evitam qualsevol exercici d’autoconsciència, especialment per a unes generacions que hem crescut baix la cultura de masses dels còmics de superherois i de les superproduc-cions de Hollywood, on sempre tot es re-dueix a bons contra dolents. I nosaltres, és clar, sempre estam al bàndol dels bons. Fi-xau-vos també que els bons –nosaltres i els nostres–, tot i acabar guanyant sempre, acostumem a ser molts menys que els do-lents –els diferents a nosaltres–. No cal mol-ta subtilitat per veure que és un terreny abo-nat per a populismes, discriminacions i su-premacismes de tot pèl.


Però les pandèmies –la de la Covid-19 i les que vendran després–, l’escalfament global, l’esgotament dels recursos, la contaminació desfermada, la concentració extrema de la riquesa, són problemes interrelacionats i que no permeten visions simplificades ni lectures interessades.

6 vistas0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo