Selva Negra (Schwarzwald): 25 de juliol a 2 d'agost de 2022

Després de comparar diverses possibilitats - Irlanda, Escòcia, Eslovènia, Croàcia- per una qüestió econòmica, i per ser un dels llocs marcats com a pendents a la meva agenda, vaig escollir la Selva Negra (Schwarzwald) alemanya com a destí en el que ja s'ha convertit en tradicional viatge anual acompanyat de la meva filla.

Pel que fa als allotjaments soc molt amant de cercar per la web allotjaments especials o un tant insòlits i dur-los reservats, però en aquest sentit Alemanya no és França i no vaig trobar gaire cosa, així que vaig optar per la comoditat i seguretat de Booking i els seus allotjaments que permeten anular fins a pocs dies abans de l'arribada sense cap cost.

Hi han varis aeroports amb vols directes des de / a Mallorca des dels quals arribar a aquesta zona del sud alemany: Basilea, Munich o Frankfurt. Trobarem millors preus i horaris de vols i pel lloguer de cotxe amb Ok Mobility a Frankfurt, així que aquesta va ser la nostra opció.

Dia 1, dilluns 25 de juliol: El vol PMI-FRA de Condor partí puntualment de Palma i arribà més prest del previst a Frankfurt i ens va permetre gaudir de meravelloses vistes sobre els Alps i comprovar el preocupant retrocés de les seves glaceres a causa de l'escalfament global.

Mentre la majoria d'oficines de lloguer de cotxes estaven al hall del terminal on arribarem (Terminal 1), Ok Mobility estava al Terminal 2. Ateses les dimensions gegantines de l'aeroport ens dugué el nostre temps passar d'un terminal a l'altre, que s'ha de fer amb el tren skyline que els uneix com descobrirem després de no poques voltes arrossegant maletes per passadissos i escales.

Ja amb el cotxe de lloguer i després d'algunes negociacions per aconseguir l'únic amb canvi manual que tenien disponible -com havíem contractat, m'agrada conduïr!- aprenguerem d'una tacada les tres primeres lliçons del viatge.

Lliçó 1: el mite de les meravelloses autopistes alemanyes (sempre evito les de peatge). És cert que hi ha trams on no hi ha límit de velocitat, però la densitat de trafic és altíssima tot el temps, amb nombrosos embossaments. Això, unit a la omnipresència de trams en obres (el clima obliga a concentrar-les en l'estiu), va fer que el trajecte es fes molt més llarg, cansat i desagradable del que tenia previst.

Lliçó 2: com que el cotxe amb canvi manual ens el donaren sense omplir el dipòsit, l'omplirem fins a dalt a la primera aturada que ferem a una benzinera d'autopista. Més endavant descobririem que són molt més barates les de carreteres secundàries, fins i tot dins una zona turística com el nostres destí, la Selva Negra.

Lliçó 3: els horaris estrictes dels restaurants. Ens volguerem aturar a dinar devers les 14:30h. i ja va ser impossible, ens haguerem de conformar amb unes pastes salades a una bückerei a un poble que no soc ni capaç de recordar. El mateix passa a l'hora de sopar, la gran majoria de restaurants tanquen les cuines a les 19h, alguns fins i tot a les 18h!

A partir de Kenzingen abandonarem per complet les autopistes i en poc tems entrarem en un altre món amb circulació molt més tranquila. Un aperitiu dels meravellosos paisatges que ens esperaven els propers dies, una alternança de boscos amb arbres magestuosos, bucòliques granges i pobles que semblen decorats en alguns moments. Desisitirem de visitar Freiburg per anar directament a Sankt Peter, on es trobava el nostre allotjament per a les tres primeres nits, Haus Maria Lindenberg, regentat per un ordre de religioses amb una situació privilegiada uns quilòmetres per sobre del poble, a la cresta d'una muntanya amb meravelloses vistes per les dues vessants. Decidirem estirar les cames caminant els tres quilòmetres entre el poble i l'allotjament per visitar-lo i sopar-hi. Sankt Peter va resultar un poble preciós i tranquil, com seria la norma a partir d'ara. Soparem a Gasthof Hirschen, restaurant tradicional amb les camareres vestides amb roba tradicional.

Dia 2, dimarts 26 de juliol: després de gaudir del primer esmorzar amb vistes ens posarem de camí per ser ben d'hora a Triberg per visitar els seus famosos salts d'aigua (Triberger Wässerfalle), per gaudir-los amb tranquilitat ja que es van massificant a mesura que passen les hores. Es parla molt dels seus esquirols, però nosaltres no en varem veure ni un i això que no deixarem un pam dels itineraris sense patejar, però en canvi ens assombrà la varietat i quantitat d'aus que s'hi observen.

Triberg certament és un lloc molt turístic, però sense fer-ne comptes ens hi divertirem molt i hi ferem bona part del dia a les seves rellotgeries i tendes, el seu curiós museu (Schwarzwaldmuseum), fent-nos fotos divertides i acabant al parc d'aus rapinyaires Greifvogel- und Eulenpark, només recomanable si, com nosaltres, sou molt afeccionats a aquestes aus. L'entrada és cara i, tot i que la col·lecció d'aus està força bé amb espècies poc conegudes, l'espectacle de vol és molt fluix i decebedor. Dinarem d'uns bratwurst amb patates a un food-truck instal·lat a la plaça central.

Si el matí va ser en pla turista, a la tarda trobarem un d'aquests racons que ens deixaren una empremta especial pel fet de gaudir-los en la més absoluta intimitat, les cascades Zweribach-Wasserfälle, amagades a la muntanya. No ens trobarem ningú en les aprop de tres hores que els hi dedicarem a la pujada, visita i baixada i ens sorprengué amb una petita capella de fusta i un bar self-service. El descobriment del viatge!

Culminarem la jornada sopant a Freiburg, la capital de la regió. Els seus característics canals d'aigua estaven secs però així i tot la ciutat té força encant. Tractant-se d'una ciutat d'una certa importància anàvem més relaxats amb el tema sopar, però després que devers les 19:45 ens trobassim amb les cuines tancades als dos restaurants que voleim provar acabarem sopant al que ens va voler a la Münsterplatz davant l'espectacular catedral.

No podem abandonar St. Peter sense dedicar un apartat a un dels seus principals habitants, les cigonyes, que de dia pasturen pels prats dels voltants, i a la posta de sol comparteixen les teulades amb els també nombrosos xoriguers.

Dia 3, dimecres 27 de juliol: esmorzarem a les 8h. per partir a primera hora cap a Todtnau i els seu espectacular tobogà (Hasenhorn-Rodelbahn), un lloc on si no s'arriba a primera hora es pateixen unes coes llarguíssimes. Nosaltres hi arribarem només cinc minuts després de l'hora d'apertura i quan acabarem ja se'ns havia fet l'hora de dinar. De nou optarem per menjar un bratwurts rapidament i continuar el dia.

Despré vengué una altra de les caminades llargues i fortes del viatge, alguns trams del barranc de Wutach (Wutachschlucht). El fet de partir ja a la tarda i confondre la ruta amb una de les seves variants ens va fer impossible fer la ruta completa (13 kms. que s'han de fer d'anada i de tornada) i no poguerem arribar a les cascades.

Per acabar la jornada ens desplaçarem als preciosos llacs Schluchsee i Titiseee. Haviem llegit algunes crítiques que eren llocs molt turístics -especialment el segon- i ens sorprenguerem gratament. El primer és un gran llac perfectament conservat, amb uns quants petits ports als pobles de cada un dels seus extrems, amb barques petites i algun veler. El Titisee, més petit, té a la riba un poble molt turístic amb el mateix nom, amb una platja, barques, velomars, un vaixell d'excursions pel llac... però la resta del perímetre del llac conserva l'estat natural. Tot i estar força concorregut, alguns restaurants a les 18:30 ja havien tancat la cuina. Acabarem sopant a la Pizzeria Passarella, res de l'altra món però amb la cuina oberta fins les 20h.

Dia 4, dijous 28 de juliol: darrer esmorzar amb les meravelloses vistes de St. Peter (i amb la plaga de vespes que pateix bona part d'Alemanya) per partir directament a Rust i sortir temporalment de la natura, ja que tenim unes entrades de dos dies a l'Europa-Park, un dels parcs d'atraccions més grossos d'Europa. No soc especialment afeccionat a aquesta mena d'espais però aquest està especialment ben gestionat, les cues mai superaren els 30 o 35 minuts i aprofitarem al màxim el temps dins el parc. Tot i això, després de vuit hores al parc ens quedà 1/3 part del mateix per descovrir el dia següent.

Ens allotjarem a Gästehaus Europa EP-Tickets erhältlich, un apartament basic però perfectament situat per anar i tornar del parc -caminant o en cotxe- i amb un propietari molt simpàtic que va posar a la nostra disposició el pati amb piscina i la cuina de casa seva. Soparem a la Pizzeria Outside, una bona opció.

Dia 5, divendres 29 de juliol: després d'un altre dia a Europa-Park, sortirem del par a les 18:30, mitja hora abans del tancament, per prendre ruta cap a Bad Peterstat-Griesbach. Cercant una benzinera se'ns va fer un poc tard i ens aturarem a sopar de camí, a Ristorante La Fontana a Lautenbach, on menjarem força bé. Arribarem ja de nit al nostre allotjament per les tres properes nits, Ferienwohnung Christa, un apartament en un edifici un poc lleig exteriorment, però ample, confortable, amb terrassa, perfectament equipat i amb unes fabuloses vistes al poble i la muntanya.

Estam a les portes del Parc Nacional de la Selva Negra (Nationalpark Schwarzwald), un paradís per als senderistes. Cada municipi disposa de fantàstic material imprès amb recomanacions de rutes, que enllacen a aplicacions amb els itineraris i simulacions amb relleu dels seus recorreguts. Això sí, gairebé tot en alemany, i amb sort algunes també en francés i anglès (que no parla gairebé ningú).

Dia 6, dissabte 30 de juliol: decidirem baixar al poble a esmorzar i ferem un altre dels descobriments del viatge, una dels forn del poble Bäckerei-Schmiederer fou escollida la millor d'Alemanya l'any de 2017, entre d'altres premis assolits a nivell nacional. Tot i disposar de cuina al nostre apartament decidirem esmorzar-hi tots els matins!

Partirem acte seguit al Wolf- und Bärenpark, un parc alternatiu o es recuperen óssos, llops i linxs que han estat maltractats o han viscut en males condicions en captivitat i se'ls permet viure en règim de semillibertat i s'intenta que recuperin els seus instint naturals. No és un zoològic, els animals viuen en tanques immenses, amb caus i amagatalls que fan difícil veure'ls. Nosaltres aconseguirem veure tres óssos, un llop i cap linx, però ens alegrarem de col·laborar en el projecte. Dinarem al parc dels socorrists brastwurt amb patates i a la tarda realitzarem una excursió circular de set quilòmetres des de Bad Rippoldsau-Schapbach.

Després de l'excursió agafarem cotxe fins al meravellós poble de Gengenbach, on es rodaren algunes escenes de la pel·lícula Charlie i la fàbrica de xocolata, amb un centre històric senzillament espectacular perfectament conservat. Al meu parer una visita imprescindible. Molts dels restaurants del poble són de preus elevats, soparem a Vinobar Michelangelo, un restaurant italià amb gelateria pròpia adosada, a uns preus més raonables.

De tornada cap a Bad Peterstat-Griesbach ens trobarem una festa a un poble al parc de bombers i ens hi sumarem una estona!

Dia 7, dissabte 31 de juliol: després d'esmorçar ens dirigim al centre d'interpretació del Parc Nacional de la Selva Negra (Nationalparkzentrum Ruhestein), probablement el millor que he vist mai. Tot i no dedicar-li el temps que mereix hi feim tot el matí i hem de dinar al seu restaurant. Acte seguit ferem l'excursió més assenyalada de l'àrea sud del parc (dividit en dues àrees separades, nord i sud), el Wildseeblick i la variant del llac Wilder See. Aquest recorregut passa per un dels boscos reservats més antics d'Europa i que forma l'àrea central de parc.

Acte seguit ens desplaçarem a Kohlwald per fer l'excursió que duu fins a la reserva de cèrvols (Rotwildgehege " Tonbach") on aquests animals viuen en llibertat en una extensa àrea tancada amb un menjador estratègicament situat que facilita veure'ls.

Un cop acabades les excursions anarem a l'únic bar del poble on es projectava la final de l'Eurocopa femenina entre Alemanya i Anglaterra, davant escassa concurrència, tot s'ha de dir. La duració del partit amb pròrroga inclosa només ens permeté sopar a City Pizza & Kebab Haus Bad Peterstal, l'única opció disponible (obert fins les 23:30h), que va resultar millor del que esperavem.

Dia 8, dilluns 1 d'agost: ens sortim ja de la Selva Negra per digirir-nos a la ciutat de Mainz, ciutat natal de Gutenberg, inventor de la impremta. De nou tràfic molt dens, embossaments, obres... un camí que es va fer llarg. Aturarem a Speyer per estirar les cames i dinarem força bé a Restaurant Porta Nuova, a una cantonada de la Maximilianstraße que duu a la catedral.

Després d'instal·lar-nos al nostre hotel, the niu Mood, un allotjament original, moder i comfortable que resultà estar situat entre el cementiri jueu de l'edat mitja (Patrimoni de la UNESCO) i l'estació de tren (està ben insonoritzat i el renou dels trens no molesta gens) partirem a recórrer l'agradable i animat centre de la ciutat i el seu passeig a la vora del Rhin. A destacar la monumental catedral amb els seus vuit orgues. Acabarem sopant a HANS IM GLÜCK Burgergrill, una original hamburgueseria del centre amb un interior molt original que sembla l'interior d'una fageda. A la tornada a l'hotel jugarem un apartida de Shuffl. contra dos joves alemanys que ens convidaren a competir contra ells. No cal ni comentar que tot i el nostre absolut desconeixement del joc ens emportàrem la victòria!

Dia 9, dimarts 2 d'agost: després d'un excel·lent i complet esmorzar a l'hotel disposarem d'un temps molt just per gaudir del motiu que ens va portar a Mainz: l'extraordinari Gutenberg-Museum, i el mercat a l'aire lliure instal·lat a la plaça de la catedral, per recórrer els poc més de 40 quilòmetres que ens separaven de l'aeroport de Frankfurt, tornar el cotxe de lloguer, dinar a una cadena de menjar ràpid que no vull anomenar i prendre el vol de tornada a Mallorca amb un poc de retràs.

Si has arribat fins aquí és que almanco t'has entretingut o has trobat qualque informació interessant o que pot resultar-te d'utilitat si estàs pensant viatjar a la Selva Negra. No dubtis en escriure'm si puc ajudar-te amb qualsevol cosa.