Voltant al voltant de la voltadora

Arran de la polèmica que hi torna a haver davant la intenció per part de l’Ajuntament de Santa Maria del Camí de comprar els terrenys de Ca n’Andria -Sa Voltadora- i la recollida de firmes engegada per Alternativa per Santa Maria per evitar-ho, he sentit la necessitat d’investigar al voltant de la història d’aquest espai.

No sóc historiador ni molt jurista, ni dispòs del temps necessari per estudiar-ho més a fons, i és ben possible que hagi comès errades d'interpretació, deman disculpes per avançat. Agrairé sincerament qualsevol comentari o correcció que m’ajudi a esbrinar més detalls de tot aquest procés en el qual, per moments, sembla haver-hi molts interessos en joc que pesen més que el fons del problema: la necessitat d’ampliació de les instal·lacions esportives a Santa Maria del Camí.

Abans de començar potser ens hauríem de plantejar si Ca n’Andria no és un espai que almanco mereix qualque tipus de consideració especial pel seu potencial valor històric i patrimonial. No debades estam parlant del tercer velòdrom més antic d’Espanya, només per darrera Es Tirador (Palma, 1903), considerat durant molts anys la catedral del ciclisme en pista, i sa Pista (Campos, 1935). Sí, tres velòdroms mallorquins són els tres més antics de Mallorca, tal era la febre per aquest esport a l’illa en aquella època.

Per això, devers 1935, els terrenys de cultiu de Ca n'Andria varen ser adquirits per subscripció popular, a iniciativa de l'agrupació socialista i l'associació obrera del poble, per a la construcció del velòdrom -i també d’un camp de futbol, que a vegades s’oblida-. L’ajuntament va subvencionar part de l'import de la seva compra, tot i que no va ser suficient per sufragar l'import íntegre.

En esclatar la Guerra Civil el 1936 la pista ciclista ja estava acabada, tot i que encara no s'havia pagat l'import total dels terrenys ni consta que fos inaugurada. En qualsevol cas, les autoritats franquistes varen confiscar els terrenys, que van passar a les mans de Educación y Descanso.

Durant aquests anys la pista tot just va estar activa i només es varen organitzar algunes proves amb regularitat entre 1947 i 1951.

A principis dels anys 70 es va fer càrrec de la seva gestió el club ciclista local, la Unió Ciclista Santa Maria, i la Federació Balear de Ciclisme va finançar la seva rehabilitació. Va ser reinaugurada oficialment el 6 juny de 1971 amb la disputa d'una prova del Torneig Intervelòdroms de l'equip local, la Penya Gelabert-Henninger. Aquesta etapa va ser la de major esplendor de Ca n'Andria, ja que es varen celebrar un parell de campionats de Balears i, fins i tot, va ser seu del Campionat d'Espanya d'Americana l'any 1973. Com a curiositat dir que els campions varen ser el madrileny Antonio Abad (no he trobat més informació d’ell) i el català Miquel Espinó -ciclista amb un palmarès més que important que inclou medalles a campionats mundials i una participació en uns JJOO-.

A mitjans dels anys 80 Ca n’Andria va viure un altre moment dolç, però menys rellevant, amb la disputa de noves proves d’àmbit local amb regularitat, i fins i tot es va inaugurar, a càrrec de l’ajuntament, la il·luminació artificial el 1986.

Des de l’any 1988, aquests terrenys ténen a la normativa urbanística municipal la consideració de zona esportiva, de manera que aquest suposadament és l’ús exclusiu que poden tenir.

L’any 1991 Ca n'Andria va acollir proves ciclistes per última vegada. Des de llavors la instal·lació va entrar en un procés de degradació irreversible i actualment es troba totalment en ruïnes.

L’any 1993, el per aquells temps batle de Santa Maria, Mateu Morro es va adreçar al Ministerio de Trabajo y Seguridad Social al·legant el caràcter esportiu dels terrenys de Ca n’Andria i manifestant el desig de l’ajuntament de comprar-los o aconseguir la cessió per tal de conservar el que es considerava un espai emblemàtic del poble. Però hi havia a l’horitzó anys de plets i d’incertesa legal entorn de la propietat legítima dels terrenys.

Amb la llei de devolució de béns confiscats pel franquisme, en un acord del Consell de Ministres, la propietat dels terrenys havia quedat en mans del sindicat UGT. Però l’any 2002 el PSOE nacional va reclamar -i aconseguir- als tribunals la propietat de sa Voltadora, però també ho feien els antics propietaris dels terrenys, exigint als jutjats la devolució per part de l’Estat (recordem que no arribaren a cobrar mai la totalitat del preu de la venda). En un exhort proposat pels socialistes en contra de l’acord del Consell de Ministres, la titular del Juzgado de lo Contencioso Administrativo número 1 de Palma, Carmen Frígola, va prendre declaració al santamarier Antoni Bibiloni Salom -que en aquells moments tenia 84 anys- qui va comparèixer en qualitat de testimoni.

La Comisión de Seguimiento del Patrimonio Sindical Acumulado, integrada per sindicats i representants de diverses administracions va estudiar la reivindicació d'UGT-Balears envers la titularitat de Ca n’Andria, però mai va arribar a un acord. El sindicat va seguir reclamant infructuosament, considerant que l’organisme competent per pronunciar-se sobre la matèria era la Comisión de Seguimiento del Patrimonio Histórico.

L’any 2007 l’Ajuntament de Santa Maria del Camí i el PSOE, dirigit per Francesc Antich, firmaren un conveni de cessió dels terrenys durant cinquanta anys prorrogables per un euro anual amb la finalitat de construir-hi un poliesportiu, amb la contrapartida d’una revisió de les Normes Subsidiàries. En el seu programa electoral de cara a la reelecció, la batlessa Rosa Vich exposava com una gran fita de la seva legislatura aquesta cessió.

Amb l’argument que la revisió de les Normes Subsidiàries no s’ha duit a terme, i després dels intents de l’ajuntament d’aconseguir una cessió sense contrapartides, els socialistes, que actualment són socis del govern municipal amb Més, donaren per acabat l’acord de cessió.

Personalment entenc que la importància de la cessió es va sobrevalorar. Per què? per la figura present a l’ordenament jurídic espanyol com a dret d’accessió i que és definit de la següent forma: “La propietat dels béns dóna dret per accessió a tot el que ells produeixen, o se'ls uneix o incorpora naturalment o artificialment”. O dit d'una altra manera, l'adquisició d'una cosa pel propietari a la qual se li uneix o incorpora una altra per a formar un tot inseparable.

El Codi Civil determina el principi que el construït en sòl aliè s'incorpora o pertany a la propietat del sòl en el qual s'ha dut a terme aquesta construcció (l'amo del sòl és també amo de què en aquest es construeixi). Per tant, difícilment l’ajuntament es podia plantejar edificar un poliesportiu en uns terrenys que, un cop finalitzat el període de cessió, passaria a ser també propietat del PSOE.

A la vista d’això, és impossible parlar de cessió sense contrapartides. El PSOE hauria passat a ser propietari de tota cosa construida als terrenys un cop passats els 50 anys de cessió. No és contrapartida suficient? Imaginau l’escàndol que hauria representat?

Està clar que l'única via per construir instal·lacions esportives als terrenys sa voltadora passa perquè l’ajuntament en tengui la propietat. Més clar està encara que el PSOE no està disposat a regalar els terrenys, com segurament tampoc hi estarien per molta demagògia que facin, els partits de l’oposició municipal que ho reclamen als socialistes.

Fa uns anys el PSOE demanava entre 500.000 i 600.000 euros per la venda dels terrenys, ara s’està parlant d’una xifra de 365.000 euros que és la que pagaria l’ajuntament per la seva adquisició.

Alternativa per Santa Maria ha posat en marxa una recollida de firmes a través de la plataforma change.org per oposar-se a aquesta compra dels terrenys al·legant un argument de traïció a la memòria històrica, fent un al·legat final que reprodueixo textualment: “EXIGIMOS AL AYUNTAMIENTO DE SANTA MARIA DEL CAMÍ QUE REALICE, DE UNA VEZ POR TODAS, UN PLAN DE ACTUACIÓN Y LA DOTACIÓN DE LAS ADECUADAS INSTALACIONES DEPORTIVAS, QUE ESTO SEA EL ÚNICO COSTE DE DINERO PÚBLICO Y EVITAR UNA TRAICIÓN A LA MEMORIA HISTÓRICA”.

D’aquesta manera la petició esdevé senzillament absurda: per una banda cataloga de traïció històrica la compra dels terrenys per part de l’ajuntament però al mateix temps li exigeix construir-hi unes instal·lacions esportives que, com hem vist, per llei passarien a ser propietat del PSOE?

Aquest és un carreró sense sortida, dur un debat una mica artificial i amb molts matisos a estudiar a una via morta. El vertader debat és si la dotació de noves infrastructures esportives és o no una necessitat, i quin grau de prioritat li atorguen tots aquells polítics que han votat en contra de la compra, atès a que no s’ha plantejat cap sol·lució alternativa.

Malauradament, fins ara la majoria han mostrat una notòria indiferència envers l’esport base. Però Alternativa per Santa Maria va anar més enllà, es va oposar a la concessió de les -magres- subvencions municipals a les entitats esportives en un any tan complicat com aquest. No es va oposar a la concessió de la subvenció a una entitat concreta o l'altra per una determinada deficiència o errada de forma en el procés… no, no, les va aficar totes dins el mateix sac i va intentar deixar-les totes sense subvenció!

Si rescatam el programa electoral amb què es va presentar Alternativa per Santa Maria a les eleccions municipals, pel que fa a esports només duia dos punts:

1.- Ampliació de les instal·lacions esportives. Idò com ho feim? On? Quan? Hi ha una alternativa millor i/o més econòmica que Ca n’Andria?

2.- Una piscina coberta, ni més ni manco. No hi ha instal·lació esportiva menys sostenible i més deficitària que es pugui demanar per un poble petit com Santa Maria. Exemples n’hi ha a desenes (començant per Lloseta) al llarg de l’estat espanyol. Els 365.000€ que val la compra dels terrenys equivalen aproximadament a la mitjana del cost de mantenir una piscina climatitzada durant 2 anys.

L’any 2007 es va tancar la cessió per intentar pal·liar un dèficit d’infraestuctures esportives al municipi. Quasi 15 anys després la situació no ha variat gaire. A les passades eleccions municipals hi havia un punt de coincidència en gairebé tots els programes electorals dels partits que ara tenen representació a l’ajuntament (i dels que es quedaren fora): la necessitat d’ampliar les instal·lacions esportives municipals. Si no és una opció adequada o viable fer-ho a Ca’n Andria, qualcú ha pensat en una alternativa millor? Dic millor per la part econòmica, perquè per situació, característiques i superfície, al meu entendre, no n’hi ha cap altre terreny equiparable a Santa Maria.